Drea

Pues llegint antics comentaris teus al blog, de repent, m' han vingut al cap un milio de records de tots aquestos anys que fa que formes part de la meua vida, els dinars improvisats, les xarrades fins que s'ens feia de día, els creps de rigor, els passejos, les visites rapides, les llistes de pendents, les tortus, siestes, pátins, ascensors, somriures abraçades....
Y que vols que te diga? Te trobe a faltar. Fa temps, ens veiem a sovint pero hem anat complicamos la vida y allargant aquestes visites en el temps pero aixo no fa que te trobe menys a faltar.
Amics com tu en tinc ben pocs, y en tots aquestos anys has fet que siga imposible no trobarte a faltar, no tindret afecte.
Si te troba a faltar hasta el Meu gat!!

Eres especial. Desde el día que ens van coneixer fins avui, es algo que siempre he sabut. Aixi que avui que estic blaneta i ñoña m'abellia dedicarte cuatre linies per a fuerte somriure encara que fora un poc.
Y EH, tens un dels meus somriures favorits.

Dit aço... A VORE CUAN VENS que tenim ganes de voret, tu posa la teua presencia que yo fique els creps amb abraçada.

edit post
Reacciones: 
1 Response
  1. Emcek Says:

    Donaaaaaaa!!! Com dir que no???
    La setmana que ve parlarem de quedar i de menjar crêpes ^_^
    Moltes gràcies per escriure el post.
    Si que m'has fet somriure :$